Projecte social – Caseta Endesa al carrer Montnegre
Projecte social:
Treball realitzar i base conceptual.
Aquesta proposta neix de les sessions realitzades de manera conjunta amb les alumnes de l’institut de Santa Eugènia i els alumnes del grau de psicologia de la UdG.
Al llarg de 3 sessions hem consensuat la simbologia, la composició i el prisma des del qual afrontem el concepte d’interculturalitat.
Durant la primera sessió vàrem realitzar unes dinàmiques per tal d’elaborar un símbol individual i a continuació situar-lo a l’espai (mural a escala) en relació amb el que havien creat les altres persones assistents. La premissa per elaborar el símbol era que ens representes a nosaltres, en aquest moment i amb relació a l’espai que habitem: el barri de Santa Eugènia.
En aquesta sessió també vàrem posar-nos d’acord en quin havia de ser el prisma amb el qual volíem enfocar el mural, el qual exposarem més endavant.
En la segona sessió (on només van assistir alumnes de l’institut), vam reflexionar i prendre consciència sobre com és el barri. Que ens agrada? Que li falta? Que o quins llocs ens fa sentir vulnerables? Quins records guardem? Etc. Aquestes són algunes de les preguntes que ens varen guiar per tal de compondre una imatge entre totes.
En aquesta sessió vàrem tenir present el prisma (mirada) i vam generar una composició general, que com a element principal te: La figura humana.
En l’última sessió va consistir debatre sobre els prejudicis que pateix aquest barri, sobre com podíem plasmar la idea general amb la visió que totes les presents compartíem. Vàrem realitzar unes composicions que parlessin del barri, i com modificant la col·locació de les figures, podíem generar un discurs o un altre.
El prisma que hem esmentat anteriorment és el següent:
Tenim molt clar que no volem manifestar el que no funciona, ni tampoc fer una lectura innocent i positivista perquè sí.
Plantegem un mural que a través de l’abstracció ajudi a l’espectador, a plantejar-se dubtes, realitzar autocritica envers certs mecanismes culturals adquirits i que de manera lliure, cadascú es responsabilitzi de realitzar els canvis interns que cregui necessaris per millorar el món i la vida de les persones que ens envolta.
Creiem que l’institut és un espai segur que permet i facilita dita evolució, ha de dotar d’eines per generar autocritica i propostes de canvi.
En les primeres sessions vam coincidir en la complexitat que s’amaga sota el funcionament dels perjudicis és una quasi una tasca impossible eliminar-los per complet, i que en molts casos és una conseqüència de la por.
Arribàvem a la conclusió que calia revisar-nos, fer un exercici de desconstrucció i resignificació, introduir coneixement per tal d’aprendre. Posar consciència i desarticular és el primer pas.
