Aquest mural és un homenatge a dues activistes, la primera, escriptora, activista feminista i metgessa Nawal al Saadawi. Aquesta dona va qüestionar obertament el sistema patriarcal i capitalista i va alçar la veu innumerables vegades en contra de la mutilació genital femenina (que ella també patí). Les seves obres han sigut una inspiració alliberadora per a moltes nenes i dones d’origen àrab, així com per dones d’arreu del món. Malauradament, durant molt de temps, l’únic país que accedia a publicar els seus llibres va ser el Líban, ja que al seu Egipte natal, la seva obra ha estat censurada de manera íntegra. De fet, va haver d’exiliar-se diverses vegades a causa d’amenaces per part de l’integrisme islàmic. Nawal és un exemple de dona amb una elevada consciència social, compromesa i valenta, que fins i tot als darrers anys de la seva vida va estar lluitant i participant diàriament de les manifestacions convocades a la plaça Tahrir al Caire, durant la Primavera Àrab.
Escriure és anomenar, definir, crear realitat i quan llegim ens amarem de tot allò que algú ha pensat, imaginat i filat d’una determinada manera. Per això, és tan important que se sentin veus diverses, tan diverses com realitats, vivències i maneres de mirar-se el món puguin haver-hi. És vital poder trobar-se amb les veus que et ressonin a dintre, veus que et siguin afins d’una manera o altra, o que senzillament t’interessin o siguin capaces d’imaginar mons on t’agradaria viure. La paraula és un canal d’expressió que necessita ser escoltada o llegida, i el problema sovint és que no totes les veus són escoltades ni llegides.
D’altra banda, creiem que ens calen referents alliberadors provinents de cultures diferents, ja que d’aquesta manera ens aporten perspectives diverses vers el món que ens envolta i si aconseguim compartir referents, ens sentim, més, part d’una mateixa cosa i d’aquesta manera empatitzem més els uns amb les altres. La Nawal Al Saadawi amb la seva vida i les més de 40 obres publicades ens sembla que és un exemple perfecte del que acabem d’esmenar. Al dia d’avui, la seva obra està traduïda a molts idiomes incloent el català i amb aquesta obra volem convidar a la seva lectura profunda que parla de la seva terra però també sobre temàtiques que són universals a tots els territoris.
L’altra activista, Mariama Bâ, defensora dels drets de la dona, va ser la primera novel·lista africana en plasmar, amb claredat, la condició de les dones a la societat. Així doncs, va participar en diverses organitzacions de dones i va escriure articles als periòdics locals sobre els drets de les dones, i també contra la política francesa d’assimilació. Es va divorciar del seu marit, diputat parlamentari i, com a dona divorciada i “dona musulmana moderna”, va contribuir decisivament a denunciar les situacions de desavantatge de les dones en general i molt especialment de les dones casades. Ha estat una inspiradora per a les dones africanes. Va mostrar com les tradicions i costums no estan renyits amb la modernitat i la llibertat de les dones.
