Cake
@jc_cake
UN LLOC PER VIURE, UN LLOC ON CREIXER
Un habitatge no només és un immoble, és una llar. Una llar és un espai on es desenvolupen les
relacions familiars i es crea una família.
Viure pensant que pots perdre la llar, per exemple quan ocupes, o viure pensant que no tens
llar, quan has de viure en un hotel, o en una habitació llogada, té implicacions em el
creixement i desenvolupament personal a curt, mig i llarg termini per totes les persones, però
sobretot dels infants.
Aquest dibuix vol donar conèixer una realitat del barri i de la ciutat. Una realitat que viuen
veïns i veïnes, grans i petits. El fet de no tenir un lloc on viure. Fet que comporta que hagis
d’anar amb les maletes i la motxilla sempre al damunt i amb el neguit de no saber quan hauràs
de marxar. Moment en el que et veus obligat a escollir que agafes, que és imprescindible pel
teu futur. Què t’enduries si només poguessis carregar un parell de maletes? .
Davant d’aquesta realitat, des de serveis socials, es promou i s’anima a participar en aquest
grup a persones que tenen molt a dir, persones QUE TENEN ELS DRETS VULNERATS, PERÒ NO
SÓN PERSONES VULNERABLES. Persones que viuen o han viscut situacions com aquestes i que
malgrat tot, es volen fer sentir i no s’amaguen. Persones que tenen el dret a l’habitatge
vulnerat però que tenen clar que poden exercir el dret a la denúncia pública d’una situació
injusta. Persones, que estan passant o han passat la pèrdua del seu habitatge, però que tenen
energia per fer-hi front de manera positiva, persones que són prou fortes per explicar-ho i
donar la cara per tots aquells que no s’atreveixen o estan cansats. Veïns i veïnes del barri, molt
valents que estan disposats a fer-se sentir i explicar i compartir aquesta realitat, però sobretot
els seus efectes. Per això el dibuix té colors alegres, i d’entre els núvols surt un arc de St.
Martí. Perquè han perdut molt, però no l’esperança de seguir lluitant, i de trobar una sortida
digna.
Durant aquesta edició, el jove Carles Krusta$i va escriure un poema per a cadascuna de les intervencions artístiques.
El pequeño monstruo azul se quedó sin su mirada escondida de armario.
El pequeño monstruo azul perdió su hogar debajo de la cama.
El pequeño monstruo azul sonreía al cielo azul, mientras el arcoiris el sol vomitaba.
Como podria el perqueño monstruo azul, cruzar el espinoso río azul, si en el planeta azul.
No hay casa.
