
Cake
@jc_cake
UN LLOC PER VIURE, UN LLOC ON CREIXER
Un habitatge no només és un immoble, és una llar. Una llar és un espai on es desenvolupen les
relacions familiars i es crea una família.
Viure pensant que pots perdre la llar, per exemple quan ocupes, o viure pensant que no tens
llar, quan has de viure en un hotel, o en una habitació llogada, té implicacions em el
creixement i desenvolupament personal a curt, mig i llarg termini per totes les persones, però
sobretot dels infants.
Aquest dibuix vol donar conèixer una realitat del barri i de la ciutat. Una realitat que viuen
veïns i veïnes, grans i petits. El fet de no tenir un lloc on viure. Fet que comporta que hagis
d’anar amb les maletes i la motxilla sempre al damunt i amb el neguit de no saber quan hauràs
de marxar. Moment en el que et veus obligat a escollir que agafes, que és imprescindible pel
teu futur. Què t’enduries si només poguessis carregar un parell de maletes? .
Davant d’aquesta realitat, des de serveis socials, es promou i s’anima a participar en aquest
grup a persones que tenen molt a dir, persones QUE TENEN ELS DRETS VULNERATS, PERÒ NO
SÓN PERSONES VULNERABLES. Persones que viuen o han viscut situacions com aquestes i que
malgrat tot, es volen fer sentir i no s’amaguen. Persones que tenen el dret a l’habitatge
vulnerat però que tenen clar que poden exercir el dret a la denúncia pública d’una situació
injusta. Persones, que estan passant o han passat la pèrdua del seu habitatge, però que tenen
energia per fer-hi front de manera positiva, persones que són prou fortes per explicar-ho i
donar la cara per tots aquells que no s’atreveixen o estan cansats. Veïns i veïnes del barri, molt
valents que estan disposats a fer-se sentir i explicar i compartir aquesta realitat, però sobretot
els seus efectes. Per això el dibuix té colors alegres, i d’entre els núvols surt un arc de St.
Martí. Perquè han perdut molt, però no l’esperança de seguir lluitant, i de trobar una sortida
digna.