Llukuter
Lleida
Qui ets sense les màscares?
Amb el + ART, volem generar una activitat cultural fonamentalment participativa. La implicació de la comunitat en el desenvolupament artístic del territori és l’eix principal d’aquest projecte. Les obres resultants són la culminació de tot un procés participatiu que ha (re) generat sinergies dins de la xarxa associativa i en el si de la ciutadania dels nostres barris. Amb aquesta intencionalitat, des de fa cinc anys s’està treballant amb el Festival monar’T, com una iniciativa comunitària, cercant la implicació de tothom, tant en l’àmbit associatiu, d’entitats veïnals, socials i culturals, de serveis i d’administracions, com a escala individual, d’artistes i veïns implicats.
A l’edició d’enguany hem tornat a sortir al carrer per generar debat al voltant d’un tema que ens afecta a tots: la diversitat de gènere i sexual. Com cada any, el +Art posa èmfasi en temes de rellevància social, temes que es desenvolupen amb participació i artísticament en els nostres barris a cada edició. Aquest any s’ha treballat la diversitat sexual i de gènere des de dos espais: l’espai públic i la xarxa associativa i d’entitats en tota la seva diversitat generacional. Generar espais de reflexió en un intent de donar a conèixer la realitat social del col·lectiu LGTBIQ+, les històries íntimes de persones del barri sobre la seva sexualitat, així com també donar forma a espais pedagógico formatius sobre la sexualitat, que sovint esdevé un tabú . Durant les seccions, hem parlat de diversitat sexual i de gènere en termes de diversitat cultural i generacional. Al llarg de tot aquest procés, hem convidat a la població a incidir en aquesta reflexió per materialitzar les idees que inspirarien a les artistes del mural amb la creació d’espais de reflexió. Amb les dinàmiques dutes a terme i les idees que n’hem extret, hem aconseguit incidir en el procés creatiu del mural a través, un any més, de la mateixa comunitat.
Les dinàmiques han servit per visibilitzar la riquesa de la diversitat que ens compon, també, cal destacar que ha estat un excel·lent exercici per socialitzar inquietuds, malestars, intimitats molt dures algunes i d’altres alegres. S’ha fet patent, d’alguna manera, la necessitat de crear aquests espais de diàleg on la cura i l’expertesa són pilars. A nivell comunitari, el fet de compartir, escoltar, aprendre i/o conèixer realitats alienes, sovint no accessibles per les barreres culturals, idiomàtiques, socials, etc. El fet de compartir aquestes dinàmiques trenca les barreres que ens imposem. L’empatia, el fet de compartir, i que les veus més íntimes se sentissin més segures en comunitat. Un barri cohesionat, comunicatiu i amb espais de diàleg és ideal pel sa desenvolupament del nostre territori i la seva gent.
Les dinàmiques, tant a nivell comunitari com en l’espai públic, han suscitat al diàleg sobre certes qüestions: la diversitat de gènere i educació sexual des d’un punt de vista intergeneracional. Destaquem la reiterada idea de seguir conquerint la igualtat de gènere, trencar les barreres culturals; el fet de compartir, tenir cura i fer cura en comunitat, etc. Especialment, destaquem el tema de l’educació, que és essencial en aquest procés, educar en la igualtat, en l’humanisme, el respecte a la diferència i certa educació sexual són eines que poden fer d’un barri una realitat cohesionada, respectuosa i igualitària.
Amb les idees, sentiments i opinions que varen recollir de les dinàmiques, els artistes Llukuter i Cristina Dejuan estan treballant amb tot el material generat al llarg d’aquest procés per fer-ne una proposta artística. Us animem a descubrir el mural del passatge Campcardos, 19.
