Dolors Duran Arcas Erik Schmitz Roberto Urbani
Dolores Duran Arcas – Projecte Social (Girona)
@doloresduranarcas
Erik Schmitz (Lleida)
@erikschmitz.art, www.erikschmitz.ar
Roberto Urbani (Itàlia)
www.artistidibottega.it
C/. Taga, 4 / Espai Cívic Can Gibert
#PROJECTE SOCIAL: MIRADES DE DONES
Quan la Marta em va convidar a visitar Panelles, un poblet de la Lleida rural molt famós pel seu festival de murals, em va encantar perquè portava temps apartada de les activitats del centre, ja que m’ocupava de la criança de la meva neta, i almenys, durant unes hores, em sentiria una mica lliure de les meves obligacions de cuidadora.
L’experiència em va encantar, em vaig quedar meravellada del que vaig veure, però quan em va dir que volia que hi participés vaig sentir una mica de por, no em veia capacitada d’afrontar aquest repte, ni tinc edat per pujar a una bastida, ni per competir amb tanta joventut tant ben preparada.
Però la Marta seguia insistint i es negava a que jo no hi participés, així que em va fer una proposta; “què et sembla la idea de fer un mural social sobre dones? Aquí hi ha un espai obert de trobada, el “Cuina’t el Català”, on hi ha un grup de dones del barri que venen a relacionar-se, generar vincles i comunitat, a través de la cuina i del català, de diferents orígens, moltes de les quals no parlen massa bé ni el castellà ni el català, i que a banda tenen moltes dificultats per expressar el que senten. Podria ser un mural reivindicatiu, representant-les a elles i de retruc a totes nosaltres”. I de visibilitzar els processos personals de migració que totes hem viscut.
Aquesta idea sí que em va animar, a més quan jo només em dedico en la meva pintura i als meus monòlegs a reivindicar la dificultat de la dona en qualsevol àmbit. Tots els projectes que he presentat al centre han sigut pel dia de la dona treballadora i contra la violència de gènere.
He de dir que a dia d’avui estic molt satisfeta d’haver acceptat el repte. Els divendres que vaig participar amb elles van ser molt gratificants i veure que, tot i ser diferents, ens uneixen les pors, els somnis, les esperances o les enyorances per haver hagut de deixar la seva terra i moltes d’elles les seves famílies enrere.
També va ser molt reconfortant veure que, encara que de paraula era molt difícil comunicar-nos, amb la música i la pintura totes érem com nenes petites.
En el taller de siluetes es van deixar pintar i no varen tenir inconvenient en sortir a l’aire lliure. Amb la pintura varen expressar de forma divertida i sense pressió tot el que sentien per dins, em varen deixar fotografiar les seves cares i acostar-me als seus ulls.
Aquelles vivències, encara que curtes en el temps, em varen servir per conèixer una mica més com hauria ser el mural. Els hi vaig presentar quatre projectes, però el que va guanyar va ser el dels ulls, els seus propis ulls, perquè la mirada és el mirall de l’ànima i ens uneix a totes.
Desitjo i espero que quan veieu el mural us sentiu reflectides en les seves mirades.
Dolors Duran
Espai cívic Can Gibert. Parets (3 senceres i sota finesetres) / Paredes (3 enteras y bajo ventanas)
https://goo.gl/maps/QyyUUXhojrw
